martes, 2 de septiembre de 2008

La riquesa d'Equador

Cada dia ho tinc més clar: aquest és un país ric en somriures, en generositat, en convivència i en donar-ho tot sense esperar res a canvi. Quina llàstima que això no quedi reflectit en els anuaris de la ONU, ni en les llistes del Banc Mundial, ni tan sols en les càtedres de la Unesco.
No nomes conviuen i respecten la natura, sinó que la consideren la seva Pachamama, es a dir la mare terra.
Llàstima que la meva càmera no pugui captar tots els sentiments i aprenentatges que obtenim de la gent d'aquest país. Amb tot, aquests dies han donat per a molt! En primer lloc i el que valoro més del viatge: conèixer gent extraordinària.
Quan decideixes marxar de viatge a l'aventura creus que ets molt valenta, que has de deixar moltes coses enrera; però en aquests dies de viatge m'he adonat que no i he apres que vol dir ser valent realment:
Ser valent significa emigrar del teu país, acceptant que tens dificultats econòmiques i quan tornes fer-ho amb el cap ben alt.
Ser valent significa viure en una comunitat indígena aguantant turistes intrepids que creuen haver descobert un altre cop Amèrica.
Ser valent significa analitzar de forma objectiva el teu país i tot els problemes que presenta, lluitar per canviar-los.
Ser valent és redactar, tal i com ha fet Correa, una Constitució des de i per al poble, apostant pels que realment ho necessiten i així enfrontar-se a l'esglèsia o a qui faci falta.
Ser valent és acceptar, tot i la teva posició econòmica benestant, que un president està fent bona feina per al poble.
Ser valent suposa anar a visitar un amic a la presó, tot i saber que en una època de la seva vida va cometre un greu erros.
Nosaltres, simples viatgers, som uns privilegiats per aprendre tant i tant i compartir aquests moments amb ells. Ells són els valents.
Marina.

6 comentarios:

Mireia dijo...

Hey Marina,

fabulosa "carta" d'entrada. Crec que has fet un molt bon resum ;). Sort en el viatge i tingue'ns informats!

Yáiza dijo...

Nena, quin bloc més xulo! Així et podré vigilar de ben a prop per molt que siguis a l'altra punta del món. Espero que toooots els mesos que et queden siguin tan o més profitosos que el primer. Ens llegim, o si de cas, ens veiem quan tornis per aquí!

Yáiza


PD: ja he parlat amb la Laura, la noia aquella que et vas trobar a un esplai de per allí! Resulta que jo la conec de fa temps... que petit és el món!

Anónimo dijo...

Ei Marina!
Des del claustre de profes de Rubí t'escrivim la Nati i la Marta. Ja veiem que estàs disfrutant en tots els sentits. Que sàpiguis que el teu text el farem servir en alguna d'aquestes dinàmiques que intentem fer el que tu deies: mirar de manera objectiva el teu país i intentar-lo canviar.
Un petó molt gran i cuida't molt!
Viva Machachi!
Arreveure!

Carles dijo...

Hola!!!!

Com m'agrada veure que estàs tan i tan bé!!!

Disfruta moltíssim d'aquest regal que estàs tenint a l'Equador i de tots aquells que t'aniràs trobant en el camí.

Que siguis molt feliç!

CArles

JOMC dijo...

hola vuelbo aser el manolo la verdad esque ayer no habia leido el contenido del sintesis que haces de ese pais y la verdad esque estas haciendo un buen trabajo enhorabuena Marina me alegro por ti espero que tengas mucha suerte chao.....

Anónimo dijo...

bueno, no entendí mucho... pero oye que las fotos estan buenas.. te falta un paseito mas pal norte... alla por la tierra de los aztecas y mayas... la tierra del tequila... la tierra... mi tierra... la nueva galicia como se llamo hasta la independencia.

soy juan pablo, pero comono tengo cuenta de blogger lo puse en anonimo jajajaj que cosas. saludos desde africa